CULLERA LAICA SOL·LICITA QUE EL MAUSOLEU D’AGUSTÍN COSTA SIGA DECLARAT BÉ DE RELLEVÀNCIA LOCAL
Cullera Laica comunica que divendres 30 de gener de 2009 va sol·licitar formalment a l’Ajuntament de Cullera que inicie el procediment legal perquè el mausoleu de l’insigne cullerenc Agustín Costa Font (1858-1900) siga declarat “Bé de Rellevància Local”. La iniciativa de Cullera Laica es basa en la Llei 4/1998 del Patrimoni Cultural Valencià, així com en tota una sèrie de fets, el conjunt dels quals considerem que dóna la suficient fonamentació històrica, social, cultural, artística, i moral, perquè el mausoleu d'Agustín Costa siga reconegut amb l’esmentada declaració oficial. En la seua sol·licitud, Cullera Laica esgrimeix, entre d’altres arguments, la significació històrica del personatge i la seua obra en pro dels valors democràtics i humanístics, els menyspreus institucionals dels què ha estat víctima, la donació del terreny que la seua família va fer al municipi de Cullera per a la construcció del cementeri civil, o el valor cultural, simbòlic i artístic del mausoleu.
Efectivament, a més de la rellevància històrica d’Agustín Costa, el seu mausoleu és dels pocs testimonis arquitectòniques que resten de l’antic cementeri civil, un recinte on es van poder soterrar els difunts independentment de la condició espiritual que tingueren per a l’Església catòlica: des de lliurepensadors declarats fins infants que no havien sigut batejats. Però a més, es tracta d’una construcció amb un altíssim valor artístic. A banda del tallat de la pedra i del detall dels rosetons del dau, el bust que corona el mausoleu va ser esculpit pel destacat escultor valencià i mestre d'escultors Francisco Paredes García (1882-1945), acadèmic de la Real de San Carlos de València i de la Real de San Fernando de Madrid, i autor de monuments com el conegut al doctor Gómez Ferrer, als jardins de La Glorieta de València, de l’alçat al Patriarca Sant Josep, als jardins del col·legi d’advocats de València, o de bustos com el del marqués del Túria.
La sol·licitud de Cullera Laica va avalada amb els pertinents informes tècnics, realitzats per quatre especialistes, en la vida del personatge, la història local, l’arqueologia, i la història de l’art. Emili Renart, Diploma d’Estudis Advançats i autor d’un treball sobre Agustín Costa, aporta unes notes sobre la vida i obra del personatge, concloent en la tradició del clavell roig que es va crear al voltant del mausoleu i que el va convertir en símbol de llibertat i il·lustració durant anys de repressió política i intel·lectual. L’historiador Raúl Silvestre destaca el legat de l’insigne cullerenc, afirmant que Agustí Costa mereix tot tipus d’homenatges i recordatoris perennes. Per la seua part, l’arqueòleg Enric Portell fa una detallada descripció del mausoleu, posant de relleu el seu valor arquitectònic, cultural i artístic. I l’historiador de l’art Miguel Ángel Font observa que gràcies a la iniciativa de Cullera Laica s’ha posat de manifest l’existència d’una peça d’art que podia donar-se per perduda, doncs per equivocació, el bust és citat per algunes fonts bibliogràfiques sobre l’obra de Francisco Paredes com el bust de Francisco Costa, en lloc del d’Agustín Costa Font. Una declaració del conserge del cementeri Municipal, José Colom, sobre l’antiguitat del mausoleu, tanca la petició presentada per Cullera Laica.
Cullera Laica, febrer 2009
Cullera Laica comunica que divendres 30 de gener de 2009 va sol·licitar formalment a l’Ajuntament de Cullera que inicie el procediment legal perquè el mausoleu de l’insigne cullerenc Agustín Costa Font (1858-1900) siga declarat “Bé de Rellevància Local”. La iniciativa de Cullera Laica es basa en la Llei 4/1998 del Patrimoni Cultural Valencià, així com en tota una sèrie de fets, el conjunt dels quals considerem que dóna la suficient fonamentació històrica, social, cultural, artística, i moral, perquè el mausoleu d'Agustín Costa siga reconegut amb l’esmentada declaració oficial. En la seua sol·licitud, Cullera Laica esgrimeix, entre d’altres arguments, la significació històrica del personatge i la seua obra en pro dels valors democràtics i humanístics, els menyspreus institucionals dels què ha estat víctima, la donació del terreny que la seua família va fer al municipi de Cullera per a la construcció del cementeri civil, o el valor cultural, simbòlic i artístic del mausoleu.
Efectivament, a més de la rellevància històrica d’Agustín Costa, el seu mausoleu és dels pocs testimonis arquitectòniques que resten de l’antic cementeri civil, un recinte on es van poder soterrar els difunts independentment de la condició espiritual que tingueren per a l’Església catòlica: des de lliurepensadors declarats fins infants que no havien sigut batejats. Però a més, es tracta d’una construcció amb un altíssim valor artístic. A banda del tallat de la pedra i del detall dels rosetons del dau, el bust que corona el mausoleu va ser esculpit pel destacat escultor valencià i mestre d'escultors Francisco Paredes García (1882-1945), acadèmic de la Real de San Carlos de València i de la Real de San Fernando de Madrid, i autor de monuments com el conegut al doctor Gómez Ferrer, als jardins de La Glorieta de València, de l’alçat al Patriarca Sant Josep, als jardins del col·legi d’advocats de València, o de bustos com el del marqués del Túria.
La sol·licitud de Cullera Laica va avalada amb els pertinents informes tècnics, realitzats per quatre especialistes, en la vida del personatge, la història local, l’arqueologia, i la història de l’art. Emili Renart, Diploma d’Estudis Advançats i autor d’un treball sobre Agustín Costa, aporta unes notes sobre la vida i obra del personatge, concloent en la tradició del clavell roig que es va crear al voltant del mausoleu i que el va convertir en símbol de llibertat i il·lustració durant anys de repressió política i intel·lectual. L’historiador Raúl Silvestre destaca el legat de l’insigne cullerenc, afirmant que Agustí Costa mereix tot tipus d’homenatges i recordatoris perennes. Per la seua part, l’arqueòleg Enric Portell fa una detallada descripció del mausoleu, posant de relleu el seu valor arquitectònic, cultural i artístic. I l’historiador de l’art Miguel Ángel Font observa que gràcies a la iniciativa de Cullera Laica s’ha posat de manifest l’existència d’una peça d’art que podia donar-se per perduda, doncs per equivocació, el bust és citat per algunes fonts bibliogràfiques sobre l’obra de Francisco Paredes com el bust de Francisco Costa, en lloc del d’Agustín Costa Font. Una declaració del conserge del cementeri Municipal, José Colom, sobre l’antiguitat del mausoleu, tanca la petició presentada per Cullera Laica.
Cullera Laica, febrer 2009
Arxiu
Febrer 2008
Comunicat de premsa
Comunicat de premsa