En defensa dels ritus de pas civils
Tal volta, totes les societats, sense excepció geogràfica ni temporal, han celebrat i celebren els ritus de pas dels seus membres: naixement, adultesa, formació d´una nova família, i mort. I si açò és així, no pareix que puga n´hi haure cap motiu pel qual la societat civil actual ?és a dir, el conjunt de la ciutadania sense diferències de raça, sexe, cultura, religió, condició social, etc. ?, no puga tindre, com a tal, els seus propis ritus de pas.
Encara que a voltes els actes de ritus de pas pareixen reivindicar-se i plantejar-se com un dret (no assolit) de la ciutadania, jo pense que, més enllà, hauria de ser assumit pels Ajuntaments (les entitats públiques més pròximes a la ciutadania) com un principi de normalitat democràtica. Vist així, en el cas d´un nou naixement, no són els pares els que volen presentar el seu fill o filla al seu Ajuntament, sinó l´Ajuntament el que, assabentat d´un nou naixement, convoca a tota la ciutadania per a celebrar i donar la benvinguda a un nou membre de la comunitat, ja siga individualment, o col.lectivament als nascuts en cada any.
Altra cerimònia civil que pot ser molt important i oportuna, és la que podria celebrar-se més o menys durant l´adolescència, com un compromís amb els principis i valors de ciutadania. Més enllà de la cerimònia, és una oportunitat per a implicar prèviament als adolescents, mitjançant les pertinents activitats, en els valors de ciutadania. En una societat i en un moment del desenvolupament individual en el que la falta de referents cívics pot tindre conseqüències indesitjables per a tots, l´articulació d´aquest tipus d´activitats, culminades amb una celebració, pot ser el millor que pot fer un Ajuntament per la joventut.
Finalment, en el funeral civil, l´Ajuntament, mitjançant un representant, s´acomiada dels sers que fins el seu traspàs eren ciutadans del seu municipi. A falta de millor lloc, l´acte podria fer-se en la sala d´acomiadaments que n´hi ha al propi cementeri, degudament acondicionada...
Davant aquesta visió humanista dels ritus de pas civils, la posició del Partit Popular de Cullera en el Ple municipal ordinari del mes de novembre, negant-se a establir-los a la nostra ciutat, resulta incomprensible. A més, amb l´Alcalde de Cullera qualificant els ritus de pas civils com de «històries», la Regidora Juani Sapiña justificant la negativa del PP dient que això suposava fer un altre registre civil (!), o la Sra Llohis fent carasses quan el Sr. Pere Manuel explicava la moció en el Ple, fan que em pregunte quins són els valors de ciutadania dels regidors que han votat en contra.
Un ciutadà
Tal volta, totes les societats, sense excepció geogràfica ni temporal, han celebrat i celebren els ritus de pas dels seus membres: naixement, adultesa, formació d´una nova família, i mort. I si açò és així, no pareix que puga n´hi haure cap motiu pel qual la societat civil actual ?és a dir, el conjunt de la ciutadania sense diferències de raça, sexe, cultura, religió, condició social, etc. ?, no puga tindre, com a tal, els seus propis ritus de pas.
Encara que a voltes els actes de ritus de pas pareixen reivindicar-se i plantejar-se com un dret (no assolit) de la ciutadania, jo pense que, més enllà, hauria de ser assumit pels Ajuntaments (les entitats públiques més pròximes a la ciutadania) com un principi de normalitat democràtica. Vist així, en el cas d´un nou naixement, no són els pares els que volen presentar el seu fill o filla al seu Ajuntament, sinó l´Ajuntament el que, assabentat d´un nou naixement, convoca a tota la ciutadania per a celebrar i donar la benvinguda a un nou membre de la comunitat, ja siga individualment, o col.lectivament als nascuts en cada any.
Altra cerimònia civil que pot ser molt important i oportuna, és la que podria celebrar-se més o menys durant l´adolescència, com un compromís amb els principis i valors de ciutadania. Més enllà de la cerimònia, és una oportunitat per a implicar prèviament als adolescents, mitjançant les pertinents activitats, en els valors de ciutadania. En una societat i en un moment del desenvolupament individual en el que la falta de referents cívics pot tindre conseqüències indesitjables per a tots, l´articulació d´aquest tipus d´activitats, culminades amb una celebració, pot ser el millor que pot fer un Ajuntament per la joventut.
Finalment, en el funeral civil, l´Ajuntament, mitjançant un representant, s´acomiada dels sers que fins el seu traspàs eren ciutadans del seu municipi. A falta de millor lloc, l´acte podria fer-se en la sala d´acomiadaments que n´hi ha al propi cementeri, degudament acondicionada...
Davant aquesta visió humanista dels ritus de pas civils, la posició del Partit Popular de Cullera en el Ple municipal ordinari del mes de novembre, negant-se a establir-los a la nostra ciutat, resulta incomprensible. A més, amb l´Alcalde de Cullera qualificant els ritus de pas civils com de «històries», la Regidora Juani Sapiña justificant la negativa del PP dient que això suposava fer un altre registre civil (!), o la Sra Llohis fent carasses quan el Sr. Pere Manuel explicava la moció en el Ple, fan que em pregunte quins són els valors de ciutadania dels regidors que han votat en contra.
Un ciutadà
Opinió