DOS RAVALS a CULLERA: EL RAVAL DE LA MAR I EL RAVAL DE LA MUNTANYA.
A José Codina Cerveró
A finals de juny, quan vaig passar per davant l'escola de Sant Antoni del Mar, vaig llegir les justes reivindicacions manifestades a les pancartes penjades a l’enreixat (després vindria l'Escolaica i els barracons, i ja fa alguns anys l'Escola de les Palomes tancada i per rehabilitar..., curs rere curs les escoles públiques de Cullera demanen justificadament les millores necessàries per tenir uns edificis dignes. Caldrà estendre la moda de les banderes blaves de les platges a les escoles, per veure si així s'animen les autoritats locals i autonòmiques per construir-ne de noves, rehabilitar-les, millorar-les i aconseguir el grau d'excel·lència i ser aptes, els edificis escolars, per educar i aprendre).
Després del breu incís, reprenem el títol del present article. En llegir les citades pancartes, recordí una conversa que vaig mantenir el passat més d'abril amb una persona de 80 anys nascuda a Cullera i que d'ençà els 11, només hi ha tornat en esporàdiques ocasions.
A mitjan conversa em sorprengué la toponímia que emprà en referir-se a dos barriades de Cullera, les quals va citar com el Raval de la Mar (ara barri de Sant Antoni) i el Raval de la Muntanya (Barri de Sant Agustí). No li vaig comentar la meua observació per no interrompre l'interessant diàleg.
Però vaig recordar que en fullejar la revista “Sucrona” per obtenir diverses informacions, també en algunes ocasions s'usava dita terminologia: El Raval de la Mar i el Raval de La Muntanya.
Sembla que en altres temps el terme “Mar” estaria tant arrelat i seria tan popular que encara avui és manté al nom de l'escola d'aquesta barriada, Sant Antoni del Mar, projectada i iniciada a la II República, a l'igual que l'escola de l'altre Raval. L'Ajuntament franquista en haver de posar nom a l'escola per la seua inauguració al principis dels anys 50 considerà oportú afegir el terme “Mar” al nom del sant. D'aquesta forma als sants antonis coneguts s'afegí un de nou al santoral sense passar per l'oficialitat vaticana, Sant Antoni del Mar, com es pot llegir a una de les façanes.
En una altra interessant conversa el senyor José Codina Cerveró m’indicà que el nom del Raval de la Mar també fou utilitzat per la primera falla que es plantà a Cullera a la plaça que avui coneixem com la Plaça de la Llibertat i a començament de l'actual carrer del Mar. Segons el llibre “Historia de les Falles de Cullera” (1928 - 1996” de Joan Castelló Lli, editat pel M.I. Ajuntament de Cullera, a la pàgina 19 es reprodueix l'esbós de la primera falla de Cullera i es pot llegir “Llibret del Arraval del Mar, 1928”. De igual forma es anomenada vàries vegades dita falla i els seus fallers del Raval del Mar en el text explicatiu.
En la parla i en el llenguatge de les persones de Cullera sempre he sentit referir-se al Raval de la Muntanya, com simplement el Raval. Si són dos els Ravals a Cullera, fet que també corrobora la pròpia definició del terme Raval -part d'una població que està o estava fora de les muralles, o recinte- és hora que els incorporem a la nostra denominació habitual com a dos barriades de Cullera i afegim la toponímia de la Mar i de la Muntanya per a la seua diferenciació.
En aquestos temps, que el discurs del nou equip de govern impulsa i recolza iniciatives per recuperar tradicions i costums, seria coherent que es decidira a formalitzar i generalitzar l'ús de noms populars i respectuosos, com el barri del Raval de la Mar i el barri del Raval de la Muntanya. A aquesta inciativa municipal, esperem, es podrien adherir, altres col·lectius, associacions, entitats i persones. A nivell particular l'he acceptada i l'he usada en la signatura del present article.
Una proposta de recuperar la toponímia de Cullera que llance i a la que acompanye el desig que a l'estiu que ve les banderes blaves onegen a totes les platges de Cullera i a tots els centres educatius públics.
Batiste, un veí del Raval de la Mar, aficionat als pastissos de determinat forn del Raval de la Muntanya.
A José Codina Cerveró
A finals de juny, quan vaig passar per davant l'escola de Sant Antoni del Mar, vaig llegir les justes reivindicacions manifestades a les pancartes penjades a l’enreixat (després vindria l'Escolaica i els barracons, i ja fa alguns anys l'Escola de les Palomes tancada i per rehabilitar..., curs rere curs les escoles públiques de Cullera demanen justificadament les millores necessàries per tenir uns edificis dignes. Caldrà estendre la moda de les banderes blaves de les platges a les escoles, per veure si així s'animen les autoritats locals i autonòmiques per construir-ne de noves, rehabilitar-les, millorar-les i aconseguir el grau d'excel·lència i ser aptes, els edificis escolars, per educar i aprendre).
Després del breu incís, reprenem el títol del present article. En llegir les citades pancartes, recordí una conversa que vaig mantenir el passat més d'abril amb una persona de 80 anys nascuda a Cullera i que d'ençà els 11, només hi ha tornat en esporàdiques ocasions.
A mitjan conversa em sorprengué la toponímia que emprà en referir-se a dos barriades de Cullera, les quals va citar com el Raval de la Mar (ara barri de Sant Antoni) i el Raval de la Muntanya (Barri de Sant Agustí). No li vaig comentar la meua observació per no interrompre l'interessant diàleg.
Però vaig recordar que en fullejar la revista “Sucrona” per obtenir diverses informacions, també en algunes ocasions s'usava dita terminologia: El Raval de la Mar i el Raval de La Muntanya.
Sembla que en altres temps el terme “Mar” estaria tant arrelat i seria tan popular que encara avui és manté al nom de l'escola d'aquesta barriada, Sant Antoni del Mar, projectada i iniciada a la II República, a l'igual que l'escola de l'altre Raval. L'Ajuntament franquista en haver de posar nom a l'escola per la seua inauguració al principis dels anys 50 considerà oportú afegir el terme “Mar” al nom del sant. D'aquesta forma als sants antonis coneguts s'afegí un de nou al santoral sense passar per l'oficialitat vaticana, Sant Antoni del Mar, com es pot llegir a una de les façanes.
En una altra interessant conversa el senyor José Codina Cerveró m’indicà que el nom del Raval de la Mar també fou utilitzat per la primera falla que es plantà a Cullera a la plaça que avui coneixem com la Plaça de la Llibertat i a començament de l'actual carrer del Mar. Segons el llibre “Historia de les Falles de Cullera” (1928 - 1996” de Joan Castelló Lli, editat pel M.I. Ajuntament de Cullera, a la pàgina 19 es reprodueix l'esbós de la primera falla de Cullera i es pot llegir “Llibret del Arraval del Mar, 1928”. De igual forma es anomenada vàries vegades dita falla i els seus fallers del Raval del Mar en el text explicatiu.
En la parla i en el llenguatge de les persones de Cullera sempre he sentit referir-se al Raval de la Muntanya, com simplement el Raval. Si són dos els Ravals a Cullera, fet que també corrobora la pròpia definició del terme Raval -part d'una població que està o estava fora de les muralles, o recinte- és hora que els incorporem a la nostra denominació habitual com a dos barriades de Cullera i afegim la toponímia de la Mar i de la Muntanya per a la seua diferenciació.
En aquestos temps, que el discurs del nou equip de govern impulsa i recolza iniciatives per recuperar tradicions i costums, seria coherent que es decidira a formalitzar i generalitzar l'ús de noms populars i respectuosos, com el barri del Raval de la Mar i el barri del Raval de la Muntanya. A aquesta inciativa municipal, esperem, es podrien adherir, altres col·lectius, associacions, entitats i persones. A nivell particular l'he acceptada i l'he usada en la signatura del present article.
Una proposta de recuperar la toponímia de Cullera que llance i a la que acompanye el desig que a l'estiu que ve les banderes blaves onegen a totes les platges de Cullera i a tots els centres educatius públics.
Batiste, un veí del Raval de la Mar, aficionat als pastissos de determinat forn del Raval de la Muntanya.
Opinió
Publicat a L´Expressió, octubre 2007, p. 12.