Distingit Senyor alcalde del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera:
Fa uns mesos, un grup de ciutadans i ciutadanes de Cullera van promoure la creació d'una associació laïcista d'àmbit fonamentalment local que finalment s'ha denominat “Cullera Laica”. Es tracta d'una associació sense ànim de lucre, independent i políticament no partidista. Cullera Laica no és una associació antireligiosa, perquè no defén ni l'ateisme ni l'agnosticisme. Tal com figura en els seus estatuts, Cullera Laica defén la laïcitat, entesa com l'establiment de les condicions jurídiques, polítiques i socials idònies per al desenvolupament ple de la llibertat de consciència, base dels Drets Humans. El principi de laïcitat, o aconfessionalitat de l'Estat, ve arreplegat expressament en l'article 16.3 de la Constitució Espanyola de 1978, i segons tenim entés, ha estat fonament de dret en interlocutòries, sentències i pronunciaments del Tribunal Suprem, el Defensor del Poble, i altres institucions de l'Estat.
L'aconfessionalitat dels poders públics permet l'exercici del dret a la llibertat de consciència de la ciutadania, i consegüentment garanteix que ningú no siga discriminat ni positivament ni negativament per raons de consciència. La denigrant situació que pateixen actualment molts cristians en països islàmics, o la que van patir a Espanya els jueus durant l'època dels Reis Catòlics, o més recentment la dels agnòstics i ateus durant la dictadura franquista, són deplorables episodis de conculcació de drets humans per raons de consciència, produïdes per pràctiques estatals confessionals. Afortunadament, l'Europa de hui, gràcies a la progressiva laïcització de la societat i dels poders públics ha superat els citats estadis tan lesius per a la dignitat humana.
No obstant, si bé és veritat que hui ja no s'expulsa a ningú del nostre país per ser creient d'una religió minoritària, ni s'executa a ningú per tenir conviccions no religioses, el nostre país no ha aprofundit suficient en la laïcitat o aconfessionalitat de l'Estat promulgada per la Constitució de 1978. Com a conseqüència, no tots els ciutadans poden gaudir del dret ple a la llibertat de consciència, sense discriminacions ni imposicions ideològiques per part dels poders públics. I a Cullera, una part important d'esta responsabilitat recau en l’ajuntament que Vosté preisdeix. El problema fonamental del qual emanen tots els altres, Sr. Alcalde, radica en el tractament institucional que l'Ajuntament de Cullera, a vegades de manera inadvertida però altres de manera fefaent, atorga a la religió catòlica, als seus símbols, als seus actes, i al seu credo, convertint-la en religió municipal de fet, i per tant imposant-la al conjunt de la ciutadania de Cullera. En un Estat verdaderament aconfessional, no hi ha religió oficial, ni de dret ni de fet.
És digne de menció i de consideració que en la democràcia hi ha elements que queden a la contingència de la voluntat de les majories, com la configuració política dels ajuntaments, els acords plenaris, els assumptes sotmesos a referèndum popular, etc. Però els drets humans, com la llibertat de consciència, són drets individuals, drets de cada un dels ciutadans, i per tant no subjectes ni a la voluntat dels representants polítics, ni a la de suposades majories, ni a tradicions de cap tipus.
A continuació li assenyalem amb tot respecte uns punts generals on entenem que el principi constitucional d'aconfessionalitat de l'Estat com a garantia de les llibertats individuals és sistemàticament conculcat per l'Ajuntament que Vosté presideix, i que són, en definitiva, alguns dels elements que han motivat la creació de l'associació Cullera Laica.
Símbols religiosos en els espais públics
Els espais públics (zones verdes, vies públiques, etc.) no poden estar ocupats per símbols religiosos de cap tipus, a menys que tingueren un valor històric. No s'hi val, Sr. alcalde, que una parella de ciutadans opte lliurement per contraure matrimoni civil, com han fet alguns dels nostres associats i simpatitzants perquè rebutgen altres opcions, i el dia de la seua boda es troben un crist en les escalinates de l'Ajuntament. Igualment, no s'hi val que una persona de conviccions no catòliques, o que inclús haja promogut el pensament ateu tan legítimament com altres promouen el catòlic o el budista, el dia del seu enterrament tinga un enorme crist en la sala de difunts del Cementeri Municipal. I no s'hi val que la muntanya de Cullera estiga presidida per un crucifix com si Cullera fóra patrimoni dels cristians. Els espais públics han d'estar exempts de símbols ideològics. Així, entenem que la creu de la muntanya, el crist de l'Ajuntament, i el crucificat de la sala de difunts del Cementeri Municipal han de retirar-se com més prompte millor.
Actes religiosos oficials
D'altra banda, en un marc aconfessional, respectuós amb totes les sensibilitats ciutadanes, els actes religiosos, com per exemple la processó del Corpus Cristi, popularment referida com “la dels kikos”, no poden tenir el tractament d'actes oficials, perquè això és absolutament incompatible amb l'Estat aconfessional instituït per la nostra Constitució. A més, el tractament oficial d'actes confessionals com el citat, suposa posar sistemàticament els recursos municipals, com les bandes de música, al servici de determinats col·lectius i no al d'altres, així com traslladar a tercers les conflictivitats que puguen sorgir de les pràctiques confessionals de l'Ajuntament. Així, considerem que els actes religiosos han de deixar de tenir el rang d'actes oficials.
En alguns actes del nostre municipi, com en “La Baixà”, convergeixen elements religiosos, tradicionals, populars, i inclús podria dir-se que laics. En casos així, entenem que l'Ajuntament hauria de tenir una actitud institucional especialment pulcra i respectuosa, de manera que l'activitat que puga tenir respecte d'això aparega vinculada als elements no-ideològics, compartibles per tota la ciutadania, i no als confessionals. En tot cas, la laïcitat, que suposa el respecte a totes les opcions de consciència, hauria de prevaler sobre qualsevol element que la poguera qüestionar.
Representació municipal en actes religiosos
És clar que el fet que un acte no siga oficial no vol dir que els representants municipals no puguen assistir-hi al mateix en qualitat de tals. Però en este punt convé recordar que l'Ajuntament de Cullera és una institució de l'Estat sobirana en l'àmbit de les seues competències, només supeditat als corresponents poders públics autonòmic, estatal, i supraestatal. L'Ajuntament de Cullera no està supeditat a cap ciutadà, associació, societat, corporació, religió, o institució privada de cap tipus. Entenem que esta realitat no sols ha de ser jurídica sinó també simbòlica. Conseqüentment, els representants municipals poden assistir als actes que s'estimen oportuns sempre que la sobirania de la institució que representen no quede menyscabada. L'assistència a actes com a inauguracions, exposicions, concerts, etc., encara que pertanguen a col·lectius privats, simbòlicament no suposa subordinació de l'Ajuntament a eixos col·lectius. En canvi, la participació de les autoritats municipals en actes com a misses i processons catòliques, que per la seua ritualitat suposen simbòlicament comunió de l'Ajuntament amb un determinat ideari, o més encara, submissió de l'Ajuntament a l'Església Catòlica, és incompatible amb el principi d'aconfessionalitat i sobirania de les institucions públiques. No s'hi val, Sr. alcalde, que l'Ajuntament de Cullera, per la participació dels seus representants en actes religiosos, aparega regularment com una institució supeditada a l'Església Catòlica. Així, li demanem que els representants municipals s'abstinguen per complet de participar en actes religiosos.
Imposició de símbols religiosos
En un marc públic aconfessional, i dit amb tots els respectes, les persones i els col·lectius són absolutament lliures per a tenir o no determinats símbols com a talismans, fetitxes, amulets o patrons religiosos. Els poders públics no han de retirar ni imposar expressament o tàcitament a ningú la seua fe en cap símbol d'este tipus. En alló que a llibertat de consciència afecta, l'assignació oficial d'un determinat símbol religiós com a patró o patrona (esperit protector i model que s'ha de seguir) de tot un col·lectiu que integra persones amb diferents sensibilitats (un poble, un barri, una professió, etc.) és tan greu com afirmar que no ho és de ningú. Els poders públics han de mantenir-se al marge dels sentiments i creences personals dels ciutadans. No s'hi val, Sr. Alcalde, que la patrona dels ciutadans catòlics de Cullera siga referida oficialment com “la patrona de Cullera”, o com “la patrona de tots els cullerencs”, perquè a Cullera també hi ha ciutadans d'altres confessions religioses, agnòstics i ateus, la consciència dels quals no pot ser esclafada per mitjà d'expressions d'este tipus. I un altre tant succeeix amb els patrons dels ciutadans catòlics de determinats barris i col·lectius, perquè sovint s'estenen a tots els seus integrants sense el més mínim pudor. Així, li preguem que els símbols catòlics deixen de considerar-se símbols de tota la ciutadania.
Publicacions i comunicacions oficials
El contingut i el llenguatge de les publicacions i comunicacions oficials han de ser estrictament aconfessionals. No s'hi val, Sr. Alcalde, que un programa oficial, com el de les Festes Majors de Cullera, suposadament dirigit a tots els ciutadans, semble en molts aspectes la publicació d'una congregació catòlica, amb fotografies de rosaris i amb una salutació d'un sacerdot mesclant les festes de tots amb la visita del Papa a València, i dient a tots els ciutadans què han de fer i en què han de creure, tal com va ocórrer en el programa de les festes de 2006.
A més, entenem que les autoritats municipals, en l'exercici de les seues funcions, han d'expressar-se amb un llenguatge rigorosament aconfessional i compatible amb el coneixement científic actual. Per exemple, una expressió com “la Mare de Déu del Castell”, és pròpia únicament i exclusivament de la cosmovisió catòlica del món, no de les altres, ni tan sols de la de altres religions cristianes. Si Vosté o un dels seus delegats empra esta expressió, només li està parlant als ciutadans catòlics, i Vosté és alcalde de TOTS els ciutadans i ciutadanes. En canvi, una expressió com “la Moreneta”, és assumible per totes les persones independentment que les seues conviccions particulars siguen religioses o irreligioses, i perfectament compatible amb el coneixement científic.
En resum:
Cullera Laica reivindica a l’Ajuntamient de Cullera:
-Que els espais públics estiguen exempts de símbols ideològics, com són els religiosos.
-Que els actes pertanyents a col·lectius privats, com els de les congregacions religioses, no siguen tractats com a actes oficials.
- Que les autoritats municipals s'abstinguen de participar en actes que representen comunió o submissió de l'Ajuntament a institucions no públiques
-Que no s'impose cap símbol religiós a ningú.
-Que s'empre un lèxic aconfessional i compatible amb el coneixement científic actual.
Finalment, li comuniquem que Cullera Laica queda a disposició de l'Ajuntament de Cullera per a qualsevol qüestió relacionada amb la laïcitat.
Sense un altre assumpte que tractar de moment, reba un salutació de totes les persones que integren Cullera Laica.
Cullera, 25 de gener de 2007.
CULLERA LAICA
...............................................................................................................................................................
Distinguido Señor Alcalde del Muy Ilustre Ayuntamiento de Cullera:
Hace unos meses, un grupo de ciudadanos y ciudadanas de Cullera promovieron la creación de una asociación laicista de ámbito fundamentalmente local que finalmente se ha denominado “Cullera Laica”. Se trata de una asociación sin ánimo de lucro, independiente y políticamente no partidista. Cullera Laica no es una asociación antirreligiosa, pues no defiende ni el ateísmo ni el agnosticismo. Tal como figura en sus estatutos, Cullera Laica defiende la laicidad, entendida como el establecimiento de las condiciones jurídicas, políticas y sociales idóneas para el desarrollo pleno de la libertad de conciencia, base los Derechos Humanos. El principio de laicidad, o aconfesionalidad del Estado, viene recogido expresamente en el artículo 16.3 de la Constitución Española de 1978, y según tenemos entendido, ha sido fundamento de derecho en autos, sentencias y pronunciamientos del Tribunal Supremo, el Defensor del Pueblo, y otras instituciones del Estado.
La aconfesionalidad de los poderes públicos permite el ejercicio del derecho a la libertad de conciencia de la ciudadanía, y consiguientemente garantiza que nadie sea discriminado ni positiva ni negativamente por razones de conciencia. La denigrante situación que padecen actualmente muchos cristianos en países islámicos, o la que padecieron en España los judíos durante la época de los Reyes Católicos, o más recientemente la de los agnósticos y ateos durante la dictadura franquista, son deplorables episodios de conculcación de derechos humanos por razones de conciencia, producidas por prácticas estatales confesionales. Afortunadamente, la Europa de hoy, gracias a la progresiva laicización de la sociedad y de los poderes públicos ha superado estos estadios tan lesivos para la dignidad humana.
No obstante, si bien es verdad que hoy ya no se expulsa a nadie de nuestro país por ser creyente de una religión minoritaria, ni se ejecuta a nadie por tener convicciones no religiosas, nuestro país no ha profundizado suficiente en la laicidad o aconfesionalidad del Estado promulgada por la Constitución de 1978. Como consecuencia, no todos los ciudadanos pueden disfrutar del derecho pleno a la libertad de conciencia, sin discriminaciones ni imposiciones ideológicas por parte de los poderes públicos. Y en Cullera, una parte importante de esta responsabilidad recae en el Ayuntamiento que Usted preside. El problema fundamental del cual emanan todos los demás, Sr. Alcalde, radica en el tratamiento institucional que el Ayuntamiento de Cullera, a veces de manera inadvertida pero otras de manera fehaciente, otorga a la religión católica, a sus símbolos, a sus actos, y a su credo, convirtiéndola en religión municipal de hecho, y por lo tanto imponiéndola al conjunto de la ciudadanía de Cullera. En un Estado verdaderamente aconfesional, no hay religión oficial, ni de derecho ni de hecho.
Es digno de mención y de consideración que en la democracia hay elementos que quedan al albur de la voluntad de las mayorías, como la configuración política de los ayuntamientos, los acuerdos plenarios, los asuntos sometidos a referéndum popular, etc. Pero los derechos humanos, como la libertad de conciencia, son derechos individuales, derechos de cada uno de los ciudadanos, y por lo tanto no sujetos ni a la voluntad de los representantes políticos, ni a la de supuestas mayorías, ni a tradiciones de ningún tipo.
A continuación le señalamos con todo respeto unos puntos generales en los que entendemos que el principio constitucional de aconfesionalidad del Estado como garantía de las libertades individuales es sistemáticamente conculcado por el Ayuntamiento que Ud. preside, y que son, en definitiva, algunos de los elementos que han motivado la creación de la asociación Cullera Laica.
Símbolos religiosos en los espacios públicos
Los espacios públicos (zonas verdes, vías públicas, etc.) no pueden estar ocupados por símbolos religiosos de ningún tipo, a menos que tuvieran un valor histórico. No hay derecho, Sr. Alcalde, que una pareja de ciudadanos opte libremente por contraer matrimonio civil, como han hecho algunos de nuestros asociados y simpatizantes porque rechazan otras opciones de conciencia, y el día de su boda se encuentren un cristo en las escalinatas del Ayuntamiento. Igualmente, no hay derecho que una persona de convicciones no católicas, o que incluso haya promovido el pensamiento ateo tan legítimamente como otros promueven el católico o el budista, el día de su entierro tenga un enorme cristo en la sala de difuntos del Cementerio Municipal. Y no hay derecho que la montaña de Cullera esté presidida por un crucifijo como si Cullera fuera un cortijo cristiano. Los espacios públicos deben estar exentos de símbolos ideológicos. Así pues, entendemos que la cruz de la montaña, el cristo del Ayuntamiento, y el crucificado de la sala de difuntos del Cementerio Municipal deben retirarse cuanto antes.
Actos religiosos oficiales
Por otra parte, en un marco aconfesional, respetuoso con todas las sensibilidades ciudadanas, los actos religiosos, como por ejemplo la procesión del Corpus Cristi, popularmente referida como “la dels kikos”, no pueden tener el tratamiento de actos oficiales, pues ello es absolutamente incompatible con el Estado aconfesional estatuido por nuestra Constitución. Además, el tratamiento oficial de actos confesionales como el citado, supone poner sistemáticamente los recursos municipales, como las bandas de música, al servicio de determinados colectivos y no al de otros, así como trasladar a terceros las conflictividades que puedan surgir de las prácticas confesionales del Ayuntamiento. Así pues, consideramos que los actos religiosos deben dejar de tener el rango de actos oficiales.
En algunos actos de nuestro municipio, como en “La Baixà”, convergen elementos religiosos, tradicionales, populares, e incluso podría decirse que laicos. En casos así, entendemos que el Ayuntamiento debería tener una actitud institucional especialmente pulcra y respetuosa, de modo que la actividad que pueda tener al respecto aparezca vinculada a los elementos no-ideológicos, compartibles por toda la ciudadanía, y no a los confesionales. En cualquier caso, la laicidad, que supone el respeto a todas las opciones de conciencia, debería prevalecer sobre cualquier elemento que la pudiera cuestionar.
Representación municipal en actos religiosos
Es claro que el hecho de que un acto no sea oficial no quiere decir que los representantes municipales no puedan asistir al mismo en calidad de tales. Pero en este punto conviene recordar que el Ayuntamiento de Cullera es una institución del Estado soberana en el ámbito de sus competencias, sólo supeditado a los correspondientes poderes públicos autonómico, estatal, y supra-estatal. El Ayuntamiento de Cullera no está supeditado a ningún ciudadano, asociación, sociedad, corporación, religión, o institución privada de ningún tipo. Entendemos que esta realidad no sólo debe ser jurídica sino también simbólica. Consecuentemente, los representantes municipales pueden asistir a los actos que se estimen oportunos siempre que la soberanía de la institución que representan no quede menoscabada. La asistencia a actos como inauguraciones, exposiciones, conciertos, etc., aunque pertenezcan a colectivos privados, simbólicamente no supone subordinación del Ayuntamiento a esos colectivos. En cambio, la participación de las autoridades municipales en actos como misas y procesiones católicas, que por su ritualidad suponen simbólicamente comunión del Ayuntamiento con un determinado ideario, o más aún, sumisión del mismo a la Iglesia Católica, es incompatible con el principio de aconfesionalidad y soberanía de las instituciones públicas. No hay derecho, Sr. Alcalde, que el Ayuntamiento de Cullera, por la participación de sus representantes en actos religiosos, aparezca regularmente como una institución supeditada a la Iglesia Católica. Así pues, le pedimos que los representantes municipales se abstengan por completo de participar en actos religiosos.
Imposición de símbolos religiosos
En un marco público aconfesional, y dicho con todos los respetos, las personas y los colectivos son absolutamente libres para tener o no determinados símbolos como talismanes, fetiches, amuletos o patronos religiosos. Los poderes públicos no deben retirar ni imponer expresa o tácitamente a nadie su fe en ningún símbolo de este tipo. En lo que a libertad de conciencia atañe, la asignación oficial de un determinado símbolo religioso como patrón o patrona (espíritu protector y modelo a seguir) de todo un colectivo que integra personas con diferentes sensibilidades (un pueblo, un barrio, una profesión, etc.) es tan grave como afirmar que no lo es de nadie. Los poderes públicos deben mantenerse al margen de los sentimientos y creencias personales de los ciudadanos. No hay derecho, Sr. Alcalde, que la patrona de los ciudadanos católicos de Cullera sea referida oficialmente como “la patrona de Cullera”, o como “la patrona de tots els cullerencs”, pues en Cullera también hay ciudadanos de otras confesiones religiosas, agnósticos y ateos cuya conciencia no puede ser aplastada mediante expresiones de este tipo. Y otro tanto sucede con los patronos de los ciudadanos católicos de determinados barrios y colectivos, pues frecuentemente se extienden a todos sus integrantes sin el más mínimo pudor. Así pues, le rogamos los símbolos católicos dejen de referirse como símbolos de todos los ciudadanos.
Publicaciones y comunicaciones oficiales
El contenido y el lenguaje de las publicaciones y comunicaciones oficiales deben ser estrictamente aconfesionales. No hay derecho, Sr. Alcalde, que un programa oficial, como el de las Fiestas Mayores de Cullera, supuestamente dirigido a todas los ciudadanos, parezca en muchos aspectos la publicación de una congregación católica, con fotografías de rosarios y con una salutación de un sacerdote mezclando las fiestas de todos con la visita del Papa a Valencia, y diciendo a todos los ciudadanos qué deben hacer y en qué deben creer, tal como ocurrió en el programa de las fiestas de 2006.
Además, entendemos que las autoridades municipales, en el ejercicio de sus funciones, deben expresarse con un lenguaje rigurosamente aconfesional y compatible con el conocimiento científico actual. Por ejemplo, una expresión como “la Mare de Déu del Castell”, es propia única y exclusivamente de la cosmovisión católica del mundo, no de las demás, ni siquiera de la de otras religiones cristianas. Si Ud. o uno de sus delegados emplea esta expresión, sólo le está hablando a los ciudadanos católicos, y Ud. es Alcalde de TODOS los ciudadanos. En cambio, una expresión como “la Moreneta”, es asumible por todas las personas independientemente de que sus convicciones particulares sean religiosas o irreligiosas, y perfectamente compatible con el conocimiento científico.
En resumen:
Cullera Laica reivindica al Ayuntamiento de Cullera:
- Que los espacios públicos estén exentos de símbolos religiosos.
- Que los actos religiosos no sean tratados como actos oficiales.
- Que las autoridades municipales se abstengan de participar en actos religiosos.
- Que no se imponga ningún símbolo religioso a nadie.
- Que se emplee un léxico aconfesional y compatible con el conocimiento científico actual.
Finalmente, le comunicamos que Cullera Laica queda a disposición del Ayuntamiento de Cullera para cualquier cuestión relacionada con la laicidad.
Sin otro asunto que tratar por el momento, reciba un saludo de todas las personas que integran Cullera Laica.
Cullera, 25 de enero de 2007.
Cullera Laica
Fa uns mesos, un grup de ciutadans i ciutadanes de Cullera van promoure la creació d'una associació laïcista d'àmbit fonamentalment local que finalment s'ha denominat “Cullera Laica”. Es tracta d'una associació sense ànim de lucre, independent i políticament no partidista. Cullera Laica no és una associació antireligiosa, perquè no defén ni l'ateisme ni l'agnosticisme. Tal com figura en els seus estatuts, Cullera Laica defén la laïcitat, entesa com l'establiment de les condicions jurídiques, polítiques i socials idònies per al desenvolupament ple de la llibertat de consciència, base dels Drets Humans. El principi de laïcitat, o aconfessionalitat de l'Estat, ve arreplegat expressament en l'article 16.3 de la Constitució Espanyola de 1978, i segons tenim entés, ha estat fonament de dret en interlocutòries, sentències i pronunciaments del Tribunal Suprem, el Defensor del Poble, i altres institucions de l'Estat.
L'aconfessionalitat dels poders públics permet l'exercici del dret a la llibertat de consciència de la ciutadania, i consegüentment garanteix que ningú no siga discriminat ni positivament ni negativament per raons de consciència. La denigrant situació que pateixen actualment molts cristians en països islàmics, o la que van patir a Espanya els jueus durant l'època dels Reis Catòlics, o més recentment la dels agnòstics i ateus durant la dictadura franquista, són deplorables episodis de conculcació de drets humans per raons de consciència, produïdes per pràctiques estatals confessionals. Afortunadament, l'Europa de hui, gràcies a la progressiva laïcització de la societat i dels poders públics ha superat els citats estadis tan lesius per a la dignitat humana.
No obstant, si bé és veritat que hui ja no s'expulsa a ningú del nostre país per ser creient d'una religió minoritària, ni s'executa a ningú per tenir conviccions no religioses, el nostre país no ha aprofundit suficient en la laïcitat o aconfessionalitat de l'Estat promulgada per la Constitució de 1978. Com a conseqüència, no tots els ciutadans poden gaudir del dret ple a la llibertat de consciència, sense discriminacions ni imposicions ideològiques per part dels poders públics. I a Cullera, una part important d'esta responsabilitat recau en l’ajuntament que Vosté preisdeix. El problema fonamental del qual emanen tots els altres, Sr. Alcalde, radica en el tractament institucional que l'Ajuntament de Cullera, a vegades de manera inadvertida però altres de manera fefaent, atorga a la religió catòlica, als seus símbols, als seus actes, i al seu credo, convertint-la en religió municipal de fet, i per tant imposant-la al conjunt de la ciutadania de Cullera. En un Estat verdaderament aconfessional, no hi ha religió oficial, ni de dret ni de fet.
És digne de menció i de consideració que en la democràcia hi ha elements que queden a la contingència de la voluntat de les majories, com la configuració política dels ajuntaments, els acords plenaris, els assumptes sotmesos a referèndum popular, etc. Però els drets humans, com la llibertat de consciència, són drets individuals, drets de cada un dels ciutadans, i per tant no subjectes ni a la voluntat dels representants polítics, ni a la de suposades majories, ni a tradicions de cap tipus.
A continuació li assenyalem amb tot respecte uns punts generals on entenem que el principi constitucional d'aconfessionalitat de l'Estat com a garantia de les llibertats individuals és sistemàticament conculcat per l'Ajuntament que Vosté presideix, i que són, en definitiva, alguns dels elements que han motivat la creació de l'associació Cullera Laica.
Símbols religiosos en els espais públics
Els espais públics (zones verdes, vies públiques, etc.) no poden estar ocupats per símbols religiosos de cap tipus, a menys que tingueren un valor històric. No s'hi val, Sr. alcalde, que una parella de ciutadans opte lliurement per contraure matrimoni civil, com han fet alguns dels nostres associats i simpatitzants perquè rebutgen altres opcions, i el dia de la seua boda es troben un crist en les escalinates de l'Ajuntament. Igualment, no s'hi val que una persona de conviccions no catòliques, o que inclús haja promogut el pensament ateu tan legítimament com altres promouen el catòlic o el budista, el dia del seu enterrament tinga un enorme crist en la sala de difunts del Cementeri Municipal. I no s'hi val que la muntanya de Cullera estiga presidida per un crucifix com si Cullera fóra patrimoni dels cristians. Els espais públics han d'estar exempts de símbols ideològics. Així, entenem que la creu de la muntanya, el crist de l'Ajuntament, i el crucificat de la sala de difunts del Cementeri Municipal han de retirar-se com més prompte millor.
Actes religiosos oficials
D'altra banda, en un marc aconfessional, respectuós amb totes les sensibilitats ciutadanes, els actes religiosos, com per exemple la processó del Corpus Cristi, popularment referida com “la dels kikos”, no poden tenir el tractament d'actes oficials, perquè això és absolutament incompatible amb l'Estat aconfessional instituït per la nostra Constitució. A més, el tractament oficial d'actes confessionals com el citat, suposa posar sistemàticament els recursos municipals, com les bandes de música, al servici de determinats col·lectius i no al d'altres, així com traslladar a tercers les conflictivitats que puguen sorgir de les pràctiques confessionals de l'Ajuntament. Així, considerem que els actes religiosos han de deixar de tenir el rang d'actes oficials.
En alguns actes del nostre municipi, com en “La Baixà”, convergeixen elements religiosos, tradicionals, populars, i inclús podria dir-se que laics. En casos així, entenem que l'Ajuntament hauria de tenir una actitud institucional especialment pulcra i respectuosa, de manera que l'activitat que puga tenir respecte d'això aparega vinculada als elements no-ideològics, compartibles per tota la ciutadania, i no als confessionals. En tot cas, la laïcitat, que suposa el respecte a totes les opcions de consciència, hauria de prevaler sobre qualsevol element que la poguera qüestionar.
Representació municipal en actes religiosos
És clar que el fet que un acte no siga oficial no vol dir que els representants municipals no puguen assistir-hi al mateix en qualitat de tals. Però en este punt convé recordar que l'Ajuntament de Cullera és una institució de l'Estat sobirana en l'àmbit de les seues competències, només supeditat als corresponents poders públics autonòmic, estatal, i supraestatal. L'Ajuntament de Cullera no està supeditat a cap ciutadà, associació, societat, corporació, religió, o institució privada de cap tipus. Entenem que esta realitat no sols ha de ser jurídica sinó també simbòlica. Conseqüentment, els representants municipals poden assistir als actes que s'estimen oportuns sempre que la sobirania de la institució que representen no quede menyscabada. L'assistència a actes com a inauguracions, exposicions, concerts, etc., encara que pertanguen a col·lectius privats, simbòlicament no suposa subordinació de l'Ajuntament a eixos col·lectius. En canvi, la participació de les autoritats municipals en actes com a misses i processons catòliques, que per la seua ritualitat suposen simbòlicament comunió de l'Ajuntament amb un determinat ideari, o més encara, submissió de l'Ajuntament a l'Església Catòlica, és incompatible amb el principi d'aconfessionalitat i sobirania de les institucions públiques. No s'hi val, Sr. alcalde, que l'Ajuntament de Cullera, per la participació dels seus representants en actes religiosos, aparega regularment com una institució supeditada a l'Església Catòlica. Així, li demanem que els representants municipals s'abstinguen per complet de participar en actes religiosos.
Imposició de símbols religiosos
En un marc públic aconfessional, i dit amb tots els respectes, les persones i els col·lectius són absolutament lliures per a tenir o no determinats símbols com a talismans, fetitxes, amulets o patrons religiosos. Els poders públics no han de retirar ni imposar expressament o tàcitament a ningú la seua fe en cap símbol d'este tipus. En alló que a llibertat de consciència afecta, l'assignació oficial d'un determinat símbol religiós com a patró o patrona (esperit protector i model que s'ha de seguir) de tot un col·lectiu que integra persones amb diferents sensibilitats (un poble, un barri, una professió, etc.) és tan greu com afirmar que no ho és de ningú. Els poders públics han de mantenir-se al marge dels sentiments i creences personals dels ciutadans. No s'hi val, Sr. Alcalde, que la patrona dels ciutadans catòlics de Cullera siga referida oficialment com “la patrona de Cullera”, o com “la patrona de tots els cullerencs”, perquè a Cullera també hi ha ciutadans d'altres confessions religioses, agnòstics i ateus, la consciència dels quals no pot ser esclafada per mitjà d'expressions d'este tipus. I un altre tant succeeix amb els patrons dels ciutadans catòlics de determinats barris i col·lectius, perquè sovint s'estenen a tots els seus integrants sense el més mínim pudor. Així, li preguem que els símbols catòlics deixen de considerar-se símbols de tota la ciutadania.
Publicacions i comunicacions oficials
El contingut i el llenguatge de les publicacions i comunicacions oficials han de ser estrictament aconfessionals. No s'hi val, Sr. Alcalde, que un programa oficial, com el de les Festes Majors de Cullera, suposadament dirigit a tots els ciutadans, semble en molts aspectes la publicació d'una congregació catòlica, amb fotografies de rosaris i amb una salutació d'un sacerdot mesclant les festes de tots amb la visita del Papa a València, i dient a tots els ciutadans què han de fer i en què han de creure, tal com va ocórrer en el programa de les festes de 2006.
A més, entenem que les autoritats municipals, en l'exercici de les seues funcions, han d'expressar-se amb un llenguatge rigorosament aconfessional i compatible amb el coneixement científic actual. Per exemple, una expressió com “la Mare de Déu del Castell”, és pròpia únicament i exclusivament de la cosmovisió catòlica del món, no de les altres, ni tan sols de la de altres religions cristianes. Si Vosté o un dels seus delegats empra esta expressió, només li està parlant als ciutadans catòlics, i Vosté és alcalde de TOTS els ciutadans i ciutadanes. En canvi, una expressió com “la Moreneta”, és assumible per totes les persones independentment que les seues conviccions particulars siguen religioses o irreligioses, i perfectament compatible amb el coneixement científic.
En resum:
Cullera Laica reivindica a l’Ajuntamient de Cullera:
-Que els espais públics estiguen exempts de símbols ideològics, com són els religiosos.
-Que els actes pertanyents a col·lectius privats, com els de les congregacions religioses, no siguen tractats com a actes oficials.
- Que les autoritats municipals s'abstinguen de participar en actes que representen comunió o submissió de l'Ajuntament a institucions no públiques
-Que no s'impose cap símbol religiós a ningú.
-Que s'empre un lèxic aconfessional i compatible amb el coneixement científic actual.
Finalment, li comuniquem que Cullera Laica queda a disposició de l'Ajuntament de Cullera per a qualsevol qüestió relacionada amb la laïcitat.
Sense un altre assumpte que tractar de moment, reba un salutació de totes les persones que integren Cullera Laica.
Cullera, 25 de gener de 2007.
CULLERA LAICA
...............................................................................................................................................................
Distinguido Señor Alcalde del Muy Ilustre Ayuntamiento de Cullera:
Hace unos meses, un grupo de ciudadanos y ciudadanas de Cullera promovieron la creación de una asociación laicista de ámbito fundamentalmente local que finalmente se ha denominado “Cullera Laica”. Se trata de una asociación sin ánimo de lucro, independiente y políticamente no partidista. Cullera Laica no es una asociación antirreligiosa, pues no defiende ni el ateísmo ni el agnosticismo. Tal como figura en sus estatutos, Cullera Laica defiende la laicidad, entendida como el establecimiento de las condiciones jurídicas, políticas y sociales idóneas para el desarrollo pleno de la libertad de conciencia, base los Derechos Humanos. El principio de laicidad, o aconfesionalidad del Estado, viene recogido expresamente en el artículo 16.3 de la Constitución Española de 1978, y según tenemos entendido, ha sido fundamento de derecho en autos, sentencias y pronunciamientos del Tribunal Supremo, el Defensor del Pueblo, y otras instituciones del Estado.
La aconfesionalidad de los poderes públicos permite el ejercicio del derecho a la libertad de conciencia de la ciudadanía, y consiguientemente garantiza que nadie sea discriminado ni positiva ni negativamente por razones de conciencia. La denigrante situación que padecen actualmente muchos cristianos en países islámicos, o la que padecieron en España los judíos durante la época de los Reyes Católicos, o más recientemente la de los agnósticos y ateos durante la dictadura franquista, son deplorables episodios de conculcación de derechos humanos por razones de conciencia, producidas por prácticas estatales confesionales. Afortunadamente, la Europa de hoy, gracias a la progresiva laicización de la sociedad y de los poderes públicos ha superado estos estadios tan lesivos para la dignidad humana.
No obstante, si bien es verdad que hoy ya no se expulsa a nadie de nuestro país por ser creyente de una religión minoritaria, ni se ejecuta a nadie por tener convicciones no religiosas, nuestro país no ha profundizado suficiente en la laicidad o aconfesionalidad del Estado promulgada por la Constitución de 1978. Como consecuencia, no todos los ciudadanos pueden disfrutar del derecho pleno a la libertad de conciencia, sin discriminaciones ni imposiciones ideológicas por parte de los poderes públicos. Y en Cullera, una parte importante de esta responsabilidad recae en el Ayuntamiento que Usted preside. El problema fundamental del cual emanan todos los demás, Sr. Alcalde, radica en el tratamiento institucional que el Ayuntamiento de Cullera, a veces de manera inadvertida pero otras de manera fehaciente, otorga a la religión católica, a sus símbolos, a sus actos, y a su credo, convirtiéndola en religión municipal de hecho, y por lo tanto imponiéndola al conjunto de la ciudadanía de Cullera. En un Estado verdaderamente aconfesional, no hay religión oficial, ni de derecho ni de hecho.
Es digno de mención y de consideración que en la democracia hay elementos que quedan al albur de la voluntad de las mayorías, como la configuración política de los ayuntamientos, los acuerdos plenarios, los asuntos sometidos a referéndum popular, etc. Pero los derechos humanos, como la libertad de conciencia, son derechos individuales, derechos de cada uno de los ciudadanos, y por lo tanto no sujetos ni a la voluntad de los representantes políticos, ni a la de supuestas mayorías, ni a tradiciones de ningún tipo.
A continuación le señalamos con todo respeto unos puntos generales en los que entendemos que el principio constitucional de aconfesionalidad del Estado como garantía de las libertades individuales es sistemáticamente conculcado por el Ayuntamiento que Ud. preside, y que son, en definitiva, algunos de los elementos que han motivado la creación de la asociación Cullera Laica.
Símbolos religiosos en los espacios públicos
Los espacios públicos (zonas verdes, vías públicas, etc.) no pueden estar ocupados por símbolos religiosos de ningún tipo, a menos que tuvieran un valor histórico. No hay derecho, Sr. Alcalde, que una pareja de ciudadanos opte libremente por contraer matrimonio civil, como han hecho algunos de nuestros asociados y simpatizantes porque rechazan otras opciones de conciencia, y el día de su boda se encuentren un cristo en las escalinatas del Ayuntamiento. Igualmente, no hay derecho que una persona de convicciones no católicas, o que incluso haya promovido el pensamiento ateo tan legítimamente como otros promueven el católico o el budista, el día de su entierro tenga un enorme cristo en la sala de difuntos del Cementerio Municipal. Y no hay derecho que la montaña de Cullera esté presidida por un crucifijo como si Cullera fuera un cortijo cristiano. Los espacios públicos deben estar exentos de símbolos ideológicos. Así pues, entendemos que la cruz de la montaña, el cristo del Ayuntamiento, y el crucificado de la sala de difuntos del Cementerio Municipal deben retirarse cuanto antes.
Actos religiosos oficiales
Por otra parte, en un marco aconfesional, respetuoso con todas las sensibilidades ciudadanas, los actos religiosos, como por ejemplo la procesión del Corpus Cristi, popularmente referida como “la dels kikos”, no pueden tener el tratamiento de actos oficiales, pues ello es absolutamente incompatible con el Estado aconfesional estatuido por nuestra Constitución. Además, el tratamiento oficial de actos confesionales como el citado, supone poner sistemáticamente los recursos municipales, como las bandas de música, al servicio de determinados colectivos y no al de otros, así como trasladar a terceros las conflictividades que puedan surgir de las prácticas confesionales del Ayuntamiento. Así pues, consideramos que los actos religiosos deben dejar de tener el rango de actos oficiales.
En algunos actos de nuestro municipio, como en “La Baixà”, convergen elementos religiosos, tradicionales, populares, e incluso podría decirse que laicos. En casos así, entendemos que el Ayuntamiento debería tener una actitud institucional especialmente pulcra y respetuosa, de modo que la actividad que pueda tener al respecto aparezca vinculada a los elementos no-ideológicos, compartibles por toda la ciudadanía, y no a los confesionales. En cualquier caso, la laicidad, que supone el respeto a todas las opciones de conciencia, debería prevalecer sobre cualquier elemento que la pudiera cuestionar.
Representación municipal en actos religiosos
Es claro que el hecho de que un acto no sea oficial no quiere decir que los representantes municipales no puedan asistir al mismo en calidad de tales. Pero en este punto conviene recordar que el Ayuntamiento de Cullera es una institución del Estado soberana en el ámbito de sus competencias, sólo supeditado a los correspondientes poderes públicos autonómico, estatal, y supra-estatal. El Ayuntamiento de Cullera no está supeditado a ningún ciudadano, asociación, sociedad, corporación, religión, o institución privada de ningún tipo. Entendemos que esta realidad no sólo debe ser jurídica sino también simbólica. Consecuentemente, los representantes municipales pueden asistir a los actos que se estimen oportunos siempre que la soberanía de la institución que representan no quede menoscabada. La asistencia a actos como inauguraciones, exposiciones, conciertos, etc., aunque pertenezcan a colectivos privados, simbólicamente no supone subordinación del Ayuntamiento a esos colectivos. En cambio, la participación de las autoridades municipales en actos como misas y procesiones católicas, que por su ritualidad suponen simbólicamente comunión del Ayuntamiento con un determinado ideario, o más aún, sumisión del mismo a la Iglesia Católica, es incompatible con el principio de aconfesionalidad y soberanía de las instituciones públicas. No hay derecho, Sr. Alcalde, que el Ayuntamiento de Cullera, por la participación de sus representantes en actos religiosos, aparezca regularmente como una institución supeditada a la Iglesia Católica. Así pues, le pedimos que los representantes municipales se abstengan por completo de participar en actos religiosos.
Imposición de símbolos religiosos
En un marco público aconfesional, y dicho con todos los respetos, las personas y los colectivos son absolutamente libres para tener o no determinados símbolos como talismanes, fetiches, amuletos o patronos religiosos. Los poderes públicos no deben retirar ni imponer expresa o tácitamente a nadie su fe en ningún símbolo de este tipo. En lo que a libertad de conciencia atañe, la asignación oficial de un determinado símbolo religioso como patrón o patrona (espíritu protector y modelo a seguir) de todo un colectivo que integra personas con diferentes sensibilidades (un pueblo, un barrio, una profesión, etc.) es tan grave como afirmar que no lo es de nadie. Los poderes públicos deben mantenerse al margen de los sentimientos y creencias personales de los ciudadanos. No hay derecho, Sr. Alcalde, que la patrona de los ciudadanos católicos de Cullera sea referida oficialmente como “la patrona de Cullera”, o como “la patrona de tots els cullerencs”, pues en Cullera también hay ciudadanos de otras confesiones religiosas, agnósticos y ateos cuya conciencia no puede ser aplastada mediante expresiones de este tipo. Y otro tanto sucede con los patronos de los ciudadanos católicos de determinados barrios y colectivos, pues frecuentemente se extienden a todos sus integrantes sin el más mínimo pudor. Así pues, le rogamos los símbolos católicos dejen de referirse como símbolos de todos los ciudadanos.
Publicaciones y comunicaciones oficiales
El contenido y el lenguaje de las publicaciones y comunicaciones oficiales deben ser estrictamente aconfesionales. No hay derecho, Sr. Alcalde, que un programa oficial, como el de las Fiestas Mayores de Cullera, supuestamente dirigido a todas los ciudadanos, parezca en muchos aspectos la publicación de una congregación católica, con fotografías de rosarios y con una salutación de un sacerdote mezclando las fiestas de todos con la visita del Papa a Valencia, y diciendo a todos los ciudadanos qué deben hacer y en qué deben creer, tal como ocurrió en el programa de las fiestas de 2006.
Además, entendemos que las autoridades municipales, en el ejercicio de sus funciones, deben expresarse con un lenguaje rigurosamente aconfesional y compatible con el conocimiento científico actual. Por ejemplo, una expresión como “la Mare de Déu del Castell”, es propia única y exclusivamente de la cosmovisión católica del mundo, no de las demás, ni siquiera de la de otras religiones cristianas. Si Ud. o uno de sus delegados emplea esta expresión, sólo le está hablando a los ciudadanos católicos, y Ud. es Alcalde de TODOS los ciudadanos. En cambio, una expresión como “la Moreneta”, es asumible por todas las personas independientemente de que sus convicciones particulares sean religiosas o irreligiosas, y perfectamente compatible con el conocimiento científico.
En resumen:
Cullera Laica reivindica al Ayuntamiento de Cullera:
- Que los espacios públicos estén exentos de símbolos religiosos.
- Que los actos religiosos no sean tratados como actos oficiales.
- Que las autoridades municipales se abstengan de participar en actos religiosos.
- Que no se imponga ningún símbolo religioso a nadie.
- Que se emplee un léxico aconfesional y compatible con el conocimiento científico actual.
Finalmente, le comunicamos que Cullera Laica queda a disposición del Ayuntamiento de Cullera para cualquier cuestión relacionada con la laicidad.
Sin otro asunto que tratar por el momento, reciba un saludo de todas las personas que integran Cullera Laica.
Cullera, 25 de enero de 2007.
Cullera Laica
Arxiu
Carta al Sr. Alcalde.
Presentada a l´Ajuntament de Cullera el 26 de gener de 2007
Presentada a l´Ajuntament de Cullera el 26 de gener de 2007