Al Sr. Vicente Martí:
Estimat senyor… Sóc lector de l’Expressió des dels inicis de la seua eixida al carrer, tant és així que me’ls col·leccione. Per això, quan vaig arribar a la pàgina número 24 del passat mes de setembre no donava crèdit a l’article que estava llegint. Tant és així que el vaig llegir dos vegades, per vore si podia entendre alguna cosa, però va ser un esforç inútil.
Vosté barreja conceptes, ideologies polítiques, religions, laïcisme, ateisme, etc... També parla de polítics de governs anteriors i del govern actual i se li oblida anteposar la paraula senyor o senyora als nostres representants polítics; a cas l’educació està renyida amb la política? Llegint-lo em dóna la impressió que vosté parlava per parlar, sense saber el que dia; a cas vosté s’ha dignat a llegir els estatuts de Cullera Laica? (aprovats per la Generalitat Valenciana). Si els haguera llegit sabria que és una associació completament apartidista, per la qual cosa tot l’esforç que vosté fa per mesclar-los en política resulta absurd i fora de lloc.
També crítica que Cullera Laica vullga fer una petició al president del govern; bé, una persona a la que supose intel·ligent com vosté, deuria saber que qualsevol espanyol, mitjançant les firmes necessàries té dret a adreçar-se al president, almenys que vosté no crega ni accepte la Constitució Espanyola, que és la que ho permitix.
En un altre moment vosté diu que Espanya és majoritàriament catòlica, vaja descobriment!! Supose que vosté quan utilitzava este terme no voldria condemnar al silenci i privar a les confessions no catòliques, o als ateus, o als laics dels DRETS que tenen d’expressar-se lliurement, d’associar-se, de reunir-se, etc. Li sona d’alguna cosa el DRET de reunió i d’associació, contemplat a la Constitució Espanyola? O creu que sols tenen dret els catòlics?
Ni una sola vegada ha escrit vosté paraules com: drets humans, democràcia, estat aconfessional, llibertat religiosa, dret a les minories, constitució, separació església-estat, llibertat de pensament... Jo li recomanaria (si vosté m’ho permitix) que gastara un poc del seu temps repassant estos conceptes, i així, d’ara endavant quan no estiga d’acord en algunes idees, puga rebatre-les amb fonaments i arguments i no en creences, rancors i prejudicis.
En l’apartat de noms, vosté recomana que es deurien anomenar als fills Amparo com la verge que ens visita; per als laics recomana que s’anomenen El Algarrobo, La Espardeña, o La Algarroba; que curtet és vosté!! En quin dret o en quin article es basa vosté per entrar en la privacitat de les famílies? Sàpiga vosté que a banda dels noms del santoral catòlics, molts dels quals tenen etimologies gregues, llatines..., els laics disposen de tal quantitat de noms que multiplicaria en molt el santoral catòlic i no serien precisament Algarrobo, Espardeña o Algarroba, com vosté despectivament proposa.
Referent als soterraments i altres actes socials i civils, una altra vegada torna a barrejar-ho tot, i mal anirem mentre persones com vosté no entenguen que cada persona té DRET a ser soterrat segons les seus creences.
No voldria passar per alt el seu estil literari quan voste usa qualficiatius com, entre d’altres: Dràcula..., memadas..., peliculeros..., el Rascayú..., la madre que lo..., seres de esta calaña..., pelicula de risa..., derechitos a la jaula..., agarreulos vius que son pal circo..., etc, etc...
Tot un clar exemple de falta d’arguments fonamentats i una certa tendència a l’insult, que el retrata molt bé quan diu que en el “caso Tejero” s’acabarien les pastilles contra la diarrea en les farmàcies. Jo, com crec en la democràcia, no em vaig prendre cap.
En resum, un article ple de suposicions, molt prop dels insults, d’intolerància amb els que no pensen com vosté i sobretot un desconeixement total del que és la convivència, la democràcia, la llibertat, o el laïcisme.
Per la meua banda, done per finalitzat el present article amb la firme promesa de no tornar a contestar-li, i no perquè em puguen faltar arguments, sinó perquè no m’interessa perdre temps amb persones intolerants.
Atentament,
Pep Garrigós.
Estimat senyor… Sóc lector de l’Expressió des dels inicis de la seua eixida al carrer, tant és així que me’ls col·leccione. Per això, quan vaig arribar a la pàgina número 24 del passat mes de setembre no donava crèdit a l’article que estava llegint. Tant és així que el vaig llegir dos vegades, per vore si podia entendre alguna cosa, però va ser un esforç inútil.
Vosté barreja conceptes, ideologies polítiques, religions, laïcisme, ateisme, etc... També parla de polítics de governs anteriors i del govern actual i se li oblida anteposar la paraula senyor o senyora als nostres representants polítics; a cas l’educació està renyida amb la política? Llegint-lo em dóna la impressió que vosté parlava per parlar, sense saber el que dia; a cas vosté s’ha dignat a llegir els estatuts de Cullera Laica? (aprovats per la Generalitat Valenciana). Si els haguera llegit sabria que és una associació completament apartidista, per la qual cosa tot l’esforç que vosté fa per mesclar-los en política resulta absurd i fora de lloc.
També crítica que Cullera Laica vullga fer una petició al president del govern; bé, una persona a la que supose intel·ligent com vosté, deuria saber que qualsevol espanyol, mitjançant les firmes necessàries té dret a adreçar-se al president, almenys que vosté no crega ni accepte la Constitució Espanyola, que és la que ho permitix.
En un altre moment vosté diu que Espanya és majoritàriament catòlica, vaja descobriment!! Supose que vosté quan utilitzava este terme no voldria condemnar al silenci i privar a les confessions no catòliques, o als ateus, o als laics dels DRETS que tenen d’expressar-se lliurement, d’associar-se, de reunir-se, etc. Li sona d’alguna cosa el DRET de reunió i d’associació, contemplat a la Constitució Espanyola? O creu que sols tenen dret els catòlics?
Ni una sola vegada ha escrit vosté paraules com: drets humans, democràcia, estat aconfessional, llibertat religiosa, dret a les minories, constitució, separació església-estat, llibertat de pensament... Jo li recomanaria (si vosté m’ho permitix) que gastara un poc del seu temps repassant estos conceptes, i així, d’ara endavant quan no estiga d’acord en algunes idees, puga rebatre-les amb fonaments i arguments i no en creences, rancors i prejudicis.
En l’apartat de noms, vosté recomana que es deurien anomenar als fills Amparo com la verge que ens visita; per als laics recomana que s’anomenen El Algarrobo, La Espardeña, o La Algarroba; que curtet és vosté!! En quin dret o en quin article es basa vosté per entrar en la privacitat de les famílies? Sàpiga vosté que a banda dels noms del santoral catòlics, molts dels quals tenen etimologies gregues, llatines..., els laics disposen de tal quantitat de noms que multiplicaria en molt el santoral catòlic i no serien precisament Algarrobo, Espardeña o Algarroba, com vosté despectivament proposa.
Referent als soterraments i altres actes socials i civils, una altra vegada torna a barrejar-ho tot, i mal anirem mentre persones com vosté no entenguen que cada persona té DRET a ser soterrat segons les seus creences.
No voldria passar per alt el seu estil literari quan voste usa qualficiatius com, entre d’altres: Dràcula..., memadas..., peliculeros..., el Rascayú..., la madre que lo..., seres de esta calaña..., pelicula de risa..., derechitos a la jaula..., agarreulos vius que son pal circo..., etc, etc...
Tot un clar exemple de falta d’arguments fonamentats i una certa tendència a l’insult, que el retrata molt bé quan diu que en el “caso Tejero” s’acabarien les pastilles contra la diarrea en les farmàcies. Jo, com crec en la democràcia, no em vaig prendre cap.
En resum, un article ple de suposicions, molt prop dels insults, d’intolerància amb els que no pensen com vosté i sobretot un desconeixement total del que és la convivència, la democràcia, la llibertat, o el laïcisme.
Per la meua banda, done per finalitzat el present article amb la firme promesa de no tornar a contestar-li, i no perquè em puguen faltar arguments, sinó perquè no m’interessa perdre temps amb persones intolerants.
Atentament,
Pep Garrigós.
Opinió
Publicat a L´Expressió, octubre 2009, p. 30